Wendell P. Bloyd

agosto 31, 2021 en cantautor, cantautor Barcelona, cantautor Tarragona, Música, Noticias

Mai més m’ajupí ni damunt d’una flor

mai m’avergonyí arrabassant l’amor

des del dia en què Hivern em va dir que Déu

no s’hagués ruboritzat robant-me el meu.

M’arrestaren una nit per la grolleria,

No tenien cap llei per castigar la blasfèmia

Caigué a les mans de dues guàrdies torbades

Que em varen esllomar a bastonades.

Perquè digué que Déu va enganyar al primer home

Destinant-lo a viure una vida d’imbècil

el va obligar a somiar al jardí encantat

i a ignorar que al món hi ha el bé i el mal.

Quan va veure que l’home allargava la mà

I afanava el misteri de la fruita prohibida 

Patint que mai més, no entengués pas a raons  

El va matar i tot seguit va inventar les estacions.

Em varen desfer a bastonades.

I si foren dues guàrdies a esmicolar-me la vida

és perquè la tenim aquí la fruita prohibida 

i no és Déu, més bé algú que se l’ha inventat

i ens obliga a somiar en un jardí encantat

ens obliga a somiar en un jardí encantat.

Share the joy
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •