Trainor l’apotecari
octubre 24, 2021 en cantautor, cantautor Barcelona, cantautor Tarragona, Música, Noticias

Només la mort m’ha dut al turó
Un cos entre tants donant fòsfor a l’aire
per bivacs de focs que es diuen fatuus
que no deixen cap cendra, no fan gens de calor
només la mort m’ha dut al turó.
Era l’apotecari i tenia el poder
De casar elements i fer-los reaccionar
Tanmateix dels homes mai entenguí
Perquè es combinaven a través de l’amor
Confiant a un joc l’alegria i el dolor.
Mireu els somriures, mireu el color
Com ballen en la cara del qui busca l’amor
Però el mateix somriure el mateix color
On són en el rostre del qui ha trobat l’amor
On són en el rostre del qui ja ha trobat l’amor.
És curiós fotre el camp sense sofrir
Sense la mirada d’una dona per a recordar
Potser és diferent el vostre morir
que sortiu a l’amor que perdeu l’abril
Què hi ha diferent en el vostre morir.
Primavera no avisa, arriba segura
Com el fum penetra en tota fissura
Té llavis de carn, cabells de blat
Quina por i quines ganes que t’agafi de la mà
Quina por i quines ganes que et dugui més enllà.
Mireu com l’hidrogen calla a la mar
Mireu l’oxigen, vora seu adormit
només una llei que jo puc capir
Ha pogut casar-los sense fer-los petar
només una llei que jo puc capir.
Fou químic i no, no em volia casar.
No sabia amb qui i qui hauria generat
He mort amb un experiment dissortat
Tal i com els idiotes que moren per amor
I algú ens dirà que hi ha maneres millors.