Réflexions d’un precari_2

febrero 16, 2021 en distopia, distopico, escritor, Noticias

Jo sóc…

Un Ni-NI

Què va! No diguis ximpleries. Senzillament sóc…

Un mentider!

Ja n’estic fart de tu, en quan em poso a pensar, saltes com el grill de Pinotxo. Ara parlo jo, que sóc un precari.

Una persona qualsevol, sense pretensions i amb un únic argument, defensar la meva posició al començament de la Singularitat Tecnològica.

Anys enrere, a principi de segle XX, les ciutats formiguejaven de ETT… Les recordeu, oi què sí? Entraves allí i semblava que estiguessis accedint a un temple on un Déu amb semblances de jov@sguap@s, enfundats en vestits elegants, et somreien com si fossin “portadors sans” de llocs de treball.

– Oh Senyor Altíssim, – li deia jo extasiat al conspecte de tanta bellesa. – aquí li deixo el meu currículum.

Ells, sense deixar de somriure, agafaven la fulla i sense parpellejar repetien amb la seva veu d’àngel: “Gràcies, si tenim alguna cosa el trucarem.”

Al dia següent trucaven de veritat, perquè Déu existia, aleshores.

I jo pensava: “que coi, entre tants aturats, m’havien de trucar a mi?

No passa res. Contracte del tipus brossa, amb quatre hores cotitzades de les dotze treballades.

No passa res. Ser el millor empleat del dia. Aquell era el meu repte.

Fins que no vaig conèixer als encarregats. El meu estava tot el dia controlant-me, com un voltor guaitant la seva presa:

– Tu, perquè no treballes? – em deia amb veu de Guàrdia Civil trucant a la porta de casa quan m’enxampava assegut o fumant un cigarret.

– Perquè està tot fet. – li dei jo airós.

– Aleshores fes com si estiguessis treballant!

– I perquè no t’ho fas tu, et paguen més, no? Jo que sé, pensa més, imagina’t que estic fregant el terra tot el dia, o que estic fregant els lavabos.

I al dia següent estava al carrer.

¡Malditos encargaos!

Però no havia problema, perquè solucionaves les coses en quan entraves a una ETT.

Avui les coses han canviat. No trobes feina ni si la busques amb una llum. Les agencies han tancat, així com els restaurants. Avui dia és el teletreball el que funciona.

A lo millor m’organitzo i m’invento un partit polític!

Voteu-me!

Share the joy
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •