Francis Turner

octubre 24, 2021 en cantautor, cantautor Barcelona, cantautor Tarragona, Música, Noticias

“Amb ells jo també vaig somiar  
I la meva ànima de sobte va volar”

Des de petit sotjava els altres nois jugar
Al ritme neci del meu cor malalt
I m’entraven ganes de sortir i provar
Què era allò que em faltava per córrer tibat
I em quedava amb les ganes i només pensava
Com s’ho fan per seguir respirant.
Ja de gran advertia el temps malgastat
Veient escorrent-se la vida de les mans 
I mai vaig poder beure el vi tot d'un glop
només amb xarrupets, poc a poc
I mai vaig poder beure el vi tot d'un glop
només amb petits xarrupets.
 
Malgrat això, un somni, l’he regalat
I encara es fa viu a cada estiu
Quan la vaig guiar o potser vaig ser guiat
acaronant-li els cabells amb les mans suades.
No vaig demanar res al seu esguard
No vaig escollir entre el silenci o la veu
quan el cor es va atordir i ara no, no recordo
Si fou massa trist o massa feliç 
 
I el cor va embogir i ara no, no recordo
De quin horitzó va desaparèixer la llum.
I amb l'espectacle tan dolç de l’herba
Amb intenses moixaines, besant el seu rostre
Les seves cames color mareperla, 
Van quedar així com una flor mai collida
Però la vaig besar, això sí que ho recordo
Amb el cor als llavis
I que la vaig besar d’això sí me’n recordo
I el meu cor, es va quedar als seus llavis.

“I l'ànima de sobte va volar.
Però amb ells no vull pas somiar 
No, no puc més, n’estic fart de somiar”



Share the joy
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •