Quan era nen volia guarir els cirerers

Que vermells pels seus fruits, creia ferits.

La salut, pensava, els havia deixat

Amb les flors de neu que havien perdut.

Un somni va ser i va perdurar

Per això vaig decidir que volia ser doctor

I no per un Déu i ni com si fos un joc

Perquè els cirerers recuperessin les flors

Perquè els cirerers recuperessin les flors.

I quan finalment vaig esdevenir doctor

No vaig voler trair el nen per l’home

I van venir molts i es deien persones

Cirerers malalts a cada estació.

I els col·legues d’acord, els col·legues contents

veient en el meu cor massa ganes d’estimar

m’enviaren el millor de llurs clients

Amb la diagnosi clara i per tots era igual 

només morts de fam incapaços per pagar.

Aleshores vaig saber, m’obligaren a entendre

que fer de doctor només és un ofici

que la ciència no es pot regalar a tothom

si no vols patir el mateix mal

si no vols que et deixin morir de fam.

I la manera millor és deixar-te morir de fam

i els teus fills i la dona que es foten de tu 

Per això vaig produir en ampolles de vidre

i l’etiqueta posava “Elixir de la Joventut”

I el jutge federal amb el rostre d’un home

em va tancar a la presó sense un xic de compassió

Inútil al món i a les meves mans

Fitxat per sempre lladre i estafador 

Doctor professor lladre i estafador.