Daltònics, prèsbites, captaires de la vista

sóc el mercant de llum, el vostre oculista

Ara busco només clients especials

Que no saben què fer-ne dels seus ulls normals.

No sóc un òptic, més aviat, un traficant de lents

Per improvisar ullets més contents

Així que les pupil·les acostumades a copiar

S’inventin els mons que vulguin mirar

Seguiu amb mi aquests ullets somiar

fugir de l’òrbita i no voler pas tornar.

Primer client:

Veig que pujo a robar el sol perquè no es faci mai més fosc

Perquè no caigui en el parany del capvespre 

al meu esguard l’he tancat fins i tot 

i qui tindrà fred, qui tindrà fred

Sota la meva mirada s’haurà d’escalfar.

Segon client:

Veig rius dins de les meves venes

busquen, busquen, busquen, busquen, el seu mar

Trenquen les ribes les ribes les ribes

troben, firmaments, firmaments, firmaments, firmaments, per fotografiar

Sang que brota sense fantasia duent tumors de melangia. 

Tercer client:

Veig gendarmes pastar dones encorbades en la rosada

vermelles les llengües amb el pol·len de les flors

Però on és l’abella reina?

Potser ha volat als nius de l’aurora

Potser ha volat i ara mai més no vola.

.

Veig els amics encara a la calçada, no han tingut mai cap pressa

Encara arrabassen als somnis l’alegria a l’alba un xic de la seva nit

I finalment la llum que transforma i fa del món una joguina.

Graduarem les ulleres així, graduarem les ulleres així.